Els debats sobre el calendari escolar són un exemple de com ens aproximem a un aspecte relacionat amb el temps educatiu, des d'una visió tècnica, organitzativa i quantitativa.
Aproximar-se al calendari escolar des de la qualitat, des de la pedagogia... voldria dir que, per exemple, la jornada intensiva del mes de juny, l'hem d'analitzar des de la perspectiva dels infants.
Tot el contrari del què fem. Quan es va concedir la jornada continuada, es va fer com una concessió als sindicats i als mestres. És més, les condicions amb les quals es feia la sol·licitud per fer aquesta jornada eren purament formals i suposaven un tràmit sense cap mena de control. Si voleu més detalls, en algunes escoles es reduïa una hora la dedicació dels mestres a l'escola i es feia un horari de 9 a 14 h. En aquests moments que hi ha sectors que reclamen la jornada intensiva durant el mes de juny, ho fan des de la perspectiva d'haver empitjorat les condicions de treball. Tenen la vivència que la jornada intensiva significa treballar una hora menys cada dia. Tot un exemple de la confusió constant sobre l'horari que tant l'administració com els sindicats no acaben d'aclarir.
Ara, amb la nova proposta de calendari, es vol acontentar a les famílies que tenen dificultats en organitzar aquestes tardes del mes de juny, sobretot pel que fa referència a l'alumnat més jove i fan una gran pressió. A més, és una proposta que s'inscriu en aquesta mena de necessitat de demostrar que "es governa" malgrat els sindicats i el professorat.
Defugim la reflexió que es posa en el lloc dels infants, i de l'oportunitat o no d'aquestes horaris i de quines són les activitats que es realitzen, el seu rendiment... com afecta el cansament de final de curs a tota la comunitat, inclosos els mestres que també en formen part.
L'afirmació de que més hores produeix millor educació no es posa en dubte. I ningú pensa que els infants, en aquesta època, necessiten a les tardes activitats més relaxades, per tal que els matins puguin dedicar-se a tancar un curs que per molts, haurà estat molt intens.
Tot això passa a l'educació infantil i primària. No a la secundària que segueix fent el seu horari flexible, intensiu o extensiu...
Amb la setmana del mes de febrer passa quelcom semblant. En aquesta setmana tenim la dificultat de que els infants desconnectin, ja que en la majoria dels casos –menys els fills del professorat- romadran a l'escola, fent activitats amb monitors que segur que coneixeran i amb els mateixos companys que durant tot el curs.
Parlar de reactivar el turisme d'hivern és encara més desviar l'atenció cap a terrenys molt allunyats dels objectius i les finalitats educatives. Aquest turisme, suposa afavorir el consum i la despesa, en un context en el qual qui podrà gaudir d'aquest període serà una minoria de la població.
Posats a racionalitzar horaris, ¿perquè no s'han canviat totes les festes que tenim al llarg del curs enmig de la setmana, situant-les estratègicament en divendres o dilluns, reformant l'horari laboral de tothom, no solament el dels mestres? D'aquesta manera es garantiria petits períodes de "desconnexió" per part d'alumnat i professorat i, a la vegada, s'afavoriria que en aquests ponts, pares i fills poguessin conviure tranquil·lament. Però això és una utopia ja que ni l'església ni l'estat volen sentir a parlar d'aquests canvis.
Mentrestant ens maregen a tots i s'atreveixen a afirmar, per major glòria dels mitjans de comunicació i de la societat en general, que aquesta mesura afavorirà la qualitat de l'ensenyament.
Què es fa durant el mes de juny a les escoles? Com s'ho organitzen els mestres? Què necessiten els alumnes? Al marge de la calor, més gran o més petita, que pugui fer? Qui es fa aquestes preguntes quan es volen introduir canvis en aels calendaris i horaris?
Joan Domènech
dilluns, 7 de desembre del 2009
dilluns, 9 de novembre del 2009
El temps i l'educació
La reflexió sobre el temps és tècnica? És filosòfica?
Segurament en la nostra tradició, la reflexió sobre el temps ha tingut aquestes dues característiques bàsiques. A voltes, aquesta reflexió s'ha limitat a pensar els paràmetres concrets per tal d'organitzar, racionalitzar i/o aprofitar el temps al màxim. En una cultura en què sempre ens manca temps i amb una escola sotmesa a una continuada pressió externa de continguts i aspectes a treballar, aquesta mancança convertida sovint en angoixa, ens porta a una mena de terreny en el qual el manual d'autoajuda sembla la solució però que, finalment, ens porta a un nou atzucac.
La reflexió filosòfica és interessant però no deixa de ser un exercici intel•lectual en el qual podem explicar-nos com hem arribat a la situació actual tan plena de contradiccions. En l'època de la història de la humanitat en la qual les persones sembla que disposen de més temps (l'esperança de vida cada cop és més gran), tenim la sensació de tenir menys temps que mai. Per això estic convençut que el debat sobre el temps no es pot quedar només en els aspectes tècnics ni en els filosòfics. Perquè hi ha un terreny, quotidià, de decisions polítiques i administratives, que condiciona la vida i el futur de l'educació i l'escola, i en el qual es fa necessari intervenir.
Aquest debat arriba contínuament a l'escola: Quantes hores de castellà? Quin calendari lectiu? Quantes hores extra? Quantes hores de permanència? La sisena hora com a antídot del fracàs escolar? Més hores per a les activitats extraescolars, més recursos per a més hores per a més extraescolars?
El més, juntament amb l'abans -que també és una interpretació del temps- són elements de reflexió quotidiana a l'escola.
La lentitud, vista des de la perspectiva de desacceleració, de trobar el temps just, de no condicionar el fet educatiu a la mirada constant del rellotge, esdevé avui un exercici imprescindible per sobreviure i donar un tomb a l'educació i, també, a la vida.
Educació, vida, temps just, lentitud... són conceptes estretament lligats que ens porten a pensar que una altra escola és possible; una altra educació, pensada en altres paràmetres més a prop de les necessitats dels ciutadans del segle XXI.
Esperem que els debats que fem en aquest bloc, algun dia, puguin servir per estendre una nova cultura sobre el temps a l'educació i a la societat.
Joan Domènech.
10
comentaris
Segurament en la nostra tradició, la reflexió sobre el temps ha tingut aquestes dues característiques bàsiques. A voltes, aquesta reflexió s'ha limitat a pensar els paràmetres concrets per tal d'organitzar, racionalitzar i/o aprofitar el temps al màxim. En una cultura en què sempre ens manca temps i amb una escola sotmesa a una continuada pressió externa de continguts i aspectes a treballar, aquesta mancança convertida sovint en angoixa, ens porta a una mena de terreny en el qual el manual d'autoajuda sembla la solució però que, finalment, ens porta a un nou atzucac.
La reflexió filosòfica és interessant però no deixa de ser un exercici intel•lectual en el qual podem explicar-nos com hem arribat a la situació actual tan plena de contradiccions. En l'època de la història de la humanitat en la qual les persones sembla que disposen de més temps (l'esperança de vida cada cop és més gran), tenim la sensació de tenir menys temps que mai. Per això estic convençut que el debat sobre el temps no es pot quedar només en els aspectes tècnics ni en els filosòfics. Perquè hi ha un terreny, quotidià, de decisions polítiques i administratives, que condiciona la vida i el futur de l'educació i l'escola, i en el qual es fa necessari intervenir.
Aquest debat arriba contínuament a l'escola: Quantes hores de castellà? Quin calendari lectiu? Quantes hores extra? Quantes hores de permanència? La sisena hora com a antídot del fracàs escolar? Més hores per a les activitats extraescolars, més recursos per a més hores per a més extraescolars?
El més, juntament amb l'abans -que també és una interpretació del temps- són elements de reflexió quotidiana a l'escola.
La lentitud, vista des de la perspectiva de desacceleració, de trobar el temps just, de no condicionar el fet educatiu a la mirada constant del rellotge, esdevé avui un exercici imprescindible per sobreviure i donar un tomb a l'educació i, també, a la vida.
Educació, vida, temps just, lentitud... són conceptes estretament lligats que ens porten a pensar que una altra escola és possible; una altra educació, pensada en altres paràmetres més a prop de les necessitats dels ciutadans del segle XXI.
Esperem que els debats que fem en aquest bloc, algun dia, puguin servir per estendre una nova cultura sobre el temps a l'educació i a la societat.
Joan Domènech.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
Fem xarxa
Aquestes són algunes escoles i persones vinculades a l’Educació lenta. Si vols afegir-t’hi, omple el formulari de més avall.
- CEIP Nou de Quart (Gironès)
- CEIP Els Alocs de Vilassar de Mar (Maresme)
- CEIP Manuel de Pedrolo. Biure (Alt Empordà)
- Maria Lourdes Marcos Bujan
- Francisca Noguera Vidal
- Juan Pino C. Temuco - Chile
- Alfonso J. Martín
- Rosa Guàrdia
- Montse Massuet
- Maria Gual i Figuerola
- Raul Páramo
- Dolors Garcia
- Escola La Llacuna del Poblenou
- Jordi Canelles
Documents
Article de Maurice Holt a Phi Delta Kappan, Desembre 2002. (En anglès).
Entrevista a Josep M. Esquirol a “Compartir” (Fundació Espriu). Abril-Maig-Juny 2007
Ponència de Maurice Holt a les Jornades Maria Rúbies, Lleida, Octubre 2009
Entrevista. Conversa virtual entre Joan Domènech i Carlo Honoré, Maig 2010
Entrevista a Josep M. Esquirol a “Compartir” (Fundació Espriu). Abril-Maig-Juny 2007
Ponència de Maurice Holt a les Jornades Maria Rúbies, Lleida, Octubre 2009
Entrevista. Conversa virtual entre Joan Domènech i Carlo Honoré, Maig 2010
Escriu al bloc
Pots fer un comentari a un post sempre que vulguis. En aquest cas, has de clicar a «Comentaris». Si el que vols és escriure una nova entrada (post), omple aquest formulari:
Qui som?
El bloc de l’educació lenta és una iniciativa de l’editorial Graó amb el suport de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica (FMRP). L’objectiu és promoure una educació adequada als ritmes i les necessitats dels infants, les famílies i els professionals de l’educació.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
