Els debats sobre el calendari escolar són un exemple de com ens aproximem a un aspecte relacionat amb el temps educatiu, des d'una visió tècnica, organitzativa i quantitativa.
Aproximar-se al calendari escolar des de la qualitat, des de la pedagogia... voldria dir que, per exemple, la jornada intensiva del mes de juny, l'hem d'analitzar des de la perspectiva dels infants.
Tot el contrari del què fem. Quan es va concedir la jornada continuada, es va fer com una concessió als sindicats i als mestres. És més, les condicions amb les quals es feia la sol·licitud per fer aquesta jornada eren purament formals i suposaven un tràmit sense cap mena de control. Si voleu més detalls, en algunes escoles es reduïa una hora la dedicació dels mestres a l'escola i es feia un horari de 9 a 14 h. En aquests moments que hi ha sectors que reclamen la jornada intensiva durant el mes de juny, ho fan des de la perspectiva d'haver empitjorat les condicions de treball. Tenen la vivència que la jornada intensiva significa treballar una hora menys cada dia. Tot un exemple de la confusió constant sobre l'horari que tant l'administració com els sindicats no acaben d'aclarir.
Ara, amb la nova proposta de calendari, es vol acontentar a les famílies que tenen dificultats en organitzar aquestes tardes del mes de juny, sobretot pel que fa referència a l'alumnat més jove i fan una gran pressió. A més, és una proposta que s'inscriu en aquesta mena de necessitat de demostrar que "es governa" malgrat els sindicats i el professorat.
Defugim la reflexió que es posa en el lloc dels infants, i de l'oportunitat o no d'aquestes horaris i de quines són les activitats que es realitzen, el seu rendiment... com afecta el cansament de final de curs a tota la comunitat, inclosos els mestres que també en formen part.
L'afirmació de que més hores produeix millor educació no es posa en dubte. I ningú pensa que els infants, en aquesta època, necessiten a les tardes activitats més relaxades, per tal que els matins puguin dedicar-se a tancar un curs que per molts, haurà estat molt intens.
Tot això passa a l'educació infantil i primària. No a la secundària que segueix fent el seu horari flexible, intensiu o extensiu...
Amb la setmana del mes de febrer passa quelcom semblant. En aquesta setmana tenim la dificultat de que els infants desconnectin, ja que en la majoria dels casos –menys els fills del professorat- romadran a l'escola, fent activitats amb monitors que segur que coneixeran i amb els mateixos companys que durant tot el curs.
Parlar de reactivar el turisme d'hivern és encara més desviar l'atenció cap a terrenys molt allunyats dels objectius i les finalitats educatives. Aquest turisme, suposa afavorir el consum i la despesa, en un context en el qual qui podrà gaudir d'aquest període serà una minoria de la població.
Posats a racionalitzar horaris, ¿perquè no s'han canviat totes les festes que tenim al llarg del curs enmig de la setmana, situant-les estratègicament en divendres o dilluns, reformant l'horari laboral de tothom, no solament el dels mestres? D'aquesta manera es garantiria petits períodes de "desconnexió" per part d'alumnat i professorat i, a la vegada, s'afavoriria que en aquests ponts, pares i fills poguessin conviure tranquil·lament. Però això és una utopia ja que ni l'església ni l'estat volen sentir a parlar d'aquests canvis.
Mentrestant ens maregen a tots i s'atreveixen a afirmar, per major glòria dels mitjans de comunicació i de la societat en general, que aquesta mesura afavorirà la qualitat de l'ensenyament.
Què es fa durant el mes de juny a les escoles? Com s'ho organitzen els mestres? Què necessiten els alumnes? Al marge de la calor, més gran o més petita, que pugui fer? Qui es fa aquestes preguntes quan es volen introduir canvis en aels calendaris i horaris?
Joan Domènech
Donat l'enorme interès que va suscitar l'Elogi de l'educació lenta, de Joan Domènech, a Graó hem editat un segon llibre sobre educació lenta. La Pedagogía del caracol. Es tracta d'un llibre de Gianfranco Zavalloni, mestre rural italià lligat al moviment de l'escola creativa.
