dilluns, 26 d’abril del 2010
diumenge, 17 de gener del 2010
Comencem a posar en pràctica l'educació lenta?
Rebo constantment correus electrònics i comentaris de persones -la majoria, mestres, però també alguna mare de l'escola- que em diuen que estan absolutament d'acord amb el llibre i els principis de l’educació lenta... però que la dificultat està en com portar-ho a la pràctica. Per on es pot començar? Realment és possible? Hi ha alguna escola que ho estigui aplicant?
No hi ha altre repte que aquest, en aquest moment. La reflexió general que plantegem en el llibre és molt necessària però també ho és començar a fer propostes que puguin ser factibles i que plantegin, a l’escola real de cada dia, com ens ho podem fer per posar una mica de seny a una situació que, segurament, no ens acaba de satisfer.
Hi ha molts aspectes de la realitat que podem considerar fruit de l’acceleració que patim o, si voleu, d’aquesta concepció quantitativa i tecnicista del temps a l’educació. Analitzar a fons aquests aspectes és una tasca immediata que hem de fer per, a continuació, començar a fer propostes concretes que puguin millorar, encara que sigui parcialment, una situació que no ens agrada: currículums sobrecarregats, aprenentatges abans d’hora, horaris excessivament plens, pressió de sectors de les famílies i de la societat, obsessió per aconseguir resultats, ritmes frenètics, manca de temps per al treball en equip, precipitació i poca previsió en la política educativa...
Per fer front a aquests desajustos, un dels camins possibles passa per la nova concepció del temps que proposem. Però com que no podem començar-ho tot i a la vegada, nosaltres també hem de ser sostenibles en les nostres actuacions.
Un esquema possible de treball per a les escoles podria ser aquest:
• Reflexió sobre els plantejaments generals que proposen els principis de l’educació lenta.
• Anàlisi dels aspectes de funcionament real de l’escola en els diferents àmbits (aprenentatges, treball de l’equip de mestres, àmbit de relació amb les famílies i la comunitat...) i diagnòstic per tal de triar-ne una, dues, o, com a màxim i si ens veiem amb un grau alt de consens, tres propostes concretes a desenvolupar.
• Fer un bon pla d’implantació de la o les propostes amb un bon seguiment i la revisió corresponent.
• I mantenir paral•lelament un bon nivell d’informació i difusió per tal d’afavorir la implicació de la comunitat en la proposta de treball.
És possible aquest esquema de treball? Ens animem a avançar en aquesta direcció?
Un apunt més per al diagnòstic. A l’hora de prioritzar cal tenir en compte el grau d’importància que atorguem a les propostes i el grau de viabilitat (si és inviable, millor que ni ho intentem...!).
A més de reflexionar sobre les idees que planteja el llibre que, amb tota seguretat, es poden completar, matisar, millorar..., cal veure com es poden aplicar i com hi pot haver exemples pràctics que millorin la situació de l'educació i de les relacions entre alumnat, professorat i famílies en relació amb el temps. Si no ho fem, tot pot quedar en una proposta molt bonica però irrealitzable. Per tant, tenim feina!
Joan Domènech
8
comentaris
No hi ha altre repte que aquest, en aquest moment. La reflexió general que plantegem en el llibre és molt necessària però també ho és començar a fer propostes que puguin ser factibles i que plantegin, a l’escola real de cada dia, com ens ho podem fer per posar una mica de seny a una situació que, segurament, no ens acaba de satisfer.
Hi ha molts aspectes de la realitat que podem considerar fruit de l’acceleració que patim o, si voleu, d’aquesta concepció quantitativa i tecnicista del temps a l’educació. Analitzar a fons aquests aspectes és una tasca immediata que hem de fer per, a continuació, començar a fer propostes concretes que puguin millorar, encara que sigui parcialment, una situació que no ens agrada: currículums sobrecarregats, aprenentatges abans d’hora, horaris excessivament plens, pressió de sectors de les famílies i de la societat, obsessió per aconseguir resultats, ritmes frenètics, manca de temps per al treball en equip, precipitació i poca previsió en la política educativa...
Per fer front a aquests desajustos, un dels camins possibles passa per la nova concepció del temps que proposem. Però com que no podem començar-ho tot i a la vegada, nosaltres també hem de ser sostenibles en les nostres actuacions.
Un esquema possible de treball per a les escoles podria ser aquest:
• Reflexió sobre els plantejaments generals que proposen els principis de l’educació lenta.
• Anàlisi dels aspectes de funcionament real de l’escola en els diferents àmbits (aprenentatges, treball de l’equip de mestres, àmbit de relació amb les famílies i la comunitat...) i diagnòstic per tal de triar-ne una, dues, o, com a màxim i si ens veiem amb un grau alt de consens, tres propostes concretes a desenvolupar.
• Fer un bon pla d’implantació de la o les propostes amb un bon seguiment i la revisió corresponent.
• I mantenir paral•lelament un bon nivell d’informació i difusió per tal d’afavorir la implicació de la comunitat en la proposta de treball.
És possible aquest esquema de treball? Ens animem a avançar en aquesta direcció?
Un apunt més per al diagnòstic. A l’hora de prioritzar cal tenir en compte el grau d’importància que atorguem a les propostes i el grau de viabilitat (si és inviable, millor que ni ho intentem...!).
A més de reflexionar sobre les idees que planteja el llibre que, amb tota seguretat, es poden completar, matisar, millorar..., cal veure com es poden aplicar i com hi pot haver exemples pràctics que millorin la situació de l'educació i de les relacions entre alumnat, professorat i famílies en relació amb el temps. Si no ho fem, tot pot quedar en una proposta molt bonica però irrealitzable. Per tant, tenim feina!
Joan Domènech
dilluns, 7 de desembre del 2009
Calendari escolar i temps educatiu
Els debats sobre el calendari escolar són un exemple de com ens aproximem a un aspecte relacionat amb el temps educatiu, des d'una visió tècnica, organitzativa i quantitativa.
Aproximar-se al calendari escolar des de la qualitat, des de la pedagogia... voldria dir que, per exemple, la jornada intensiva del mes de juny, l'hem d'analitzar des de la perspectiva dels infants.
Tot el contrari del què fem. Quan es va concedir la jornada continuada, es va fer com una concessió als sindicats i als mestres. És més, les condicions amb les quals es feia la sol·licitud per fer aquesta jornada eren purament formals i suposaven un tràmit sense cap mena de control. Si voleu més detalls, en algunes escoles es reduïa una hora la dedicació dels mestres a l'escola i es feia un horari de 9 a 14 h. En aquests moments que hi ha sectors que reclamen la jornada intensiva durant el mes de juny, ho fan des de la perspectiva d'haver empitjorat les condicions de treball. Tenen la vivència que la jornada intensiva significa treballar una hora menys cada dia. Tot un exemple de la confusió constant sobre l'horari que tant l'administració com els sindicats no acaben d'aclarir.
Ara, amb la nova proposta de calendari, es vol acontentar a les famílies que tenen dificultats en organitzar aquestes tardes del mes de juny, sobretot pel que fa referència a l'alumnat més jove i fan una gran pressió. A més, és una proposta que s'inscriu en aquesta mena de necessitat de demostrar que "es governa" malgrat els sindicats i el professorat.
Defugim la reflexió que es posa en el lloc dels infants, i de l'oportunitat o no d'aquestes horaris i de quines són les activitats que es realitzen, el seu rendiment... com afecta el cansament de final de curs a tota la comunitat, inclosos els mestres que també en formen part.
L'afirmació de que més hores produeix millor educació no es posa en dubte. I ningú pensa que els infants, en aquesta època, necessiten a les tardes activitats més relaxades, per tal que els matins puguin dedicar-se a tancar un curs que per molts, haurà estat molt intens.
Tot això passa a l'educació infantil i primària. No a la secundària que segueix fent el seu horari flexible, intensiu o extensiu...
Amb la setmana del mes de febrer passa quelcom semblant. En aquesta setmana tenim la dificultat de que els infants desconnectin, ja que en la majoria dels casos –menys els fills del professorat- romadran a l'escola, fent activitats amb monitors que segur que coneixeran i amb els mateixos companys que durant tot el curs.
Parlar de reactivar el turisme d'hivern és encara més desviar l'atenció cap a terrenys molt allunyats dels objectius i les finalitats educatives. Aquest turisme, suposa afavorir el consum i la despesa, en un context en el qual qui podrà gaudir d'aquest període serà una minoria de la població.
Posats a racionalitzar horaris, ¿perquè no s'han canviat totes les festes que tenim al llarg del curs enmig de la setmana, situant-les estratègicament en divendres o dilluns, reformant l'horari laboral de tothom, no solament el dels mestres? D'aquesta manera es garantiria petits períodes de "desconnexió" per part d'alumnat i professorat i, a la vegada, s'afavoriria que en aquests ponts, pares i fills poguessin conviure tranquil·lament. Però això és una utopia ja que ni l'església ni l'estat volen sentir a parlar d'aquests canvis.
Mentrestant ens maregen a tots i s'atreveixen a afirmar, per major glòria dels mitjans de comunicació i de la societat en general, que aquesta mesura afavorirà la qualitat de l'ensenyament.
Què es fa durant el mes de juny a les escoles? Com s'ho organitzen els mestres? Què necessiten els alumnes? Al marge de la calor, més gran o més petita, que pugui fer? Qui es fa aquestes preguntes quan es volen introduir canvis en aels calendaris i horaris?
Joan Domènech
2
comentaris
Aproximar-se al calendari escolar des de la qualitat, des de la pedagogia... voldria dir que, per exemple, la jornada intensiva del mes de juny, l'hem d'analitzar des de la perspectiva dels infants.
Tot el contrari del què fem. Quan es va concedir la jornada continuada, es va fer com una concessió als sindicats i als mestres. És més, les condicions amb les quals es feia la sol·licitud per fer aquesta jornada eren purament formals i suposaven un tràmit sense cap mena de control. Si voleu més detalls, en algunes escoles es reduïa una hora la dedicació dels mestres a l'escola i es feia un horari de 9 a 14 h. En aquests moments que hi ha sectors que reclamen la jornada intensiva durant el mes de juny, ho fan des de la perspectiva d'haver empitjorat les condicions de treball. Tenen la vivència que la jornada intensiva significa treballar una hora menys cada dia. Tot un exemple de la confusió constant sobre l'horari que tant l'administració com els sindicats no acaben d'aclarir.
Ara, amb la nova proposta de calendari, es vol acontentar a les famílies que tenen dificultats en organitzar aquestes tardes del mes de juny, sobretot pel que fa referència a l'alumnat més jove i fan una gran pressió. A més, és una proposta que s'inscriu en aquesta mena de necessitat de demostrar que "es governa" malgrat els sindicats i el professorat.
Defugim la reflexió que es posa en el lloc dels infants, i de l'oportunitat o no d'aquestes horaris i de quines són les activitats que es realitzen, el seu rendiment... com afecta el cansament de final de curs a tota la comunitat, inclosos els mestres que també en formen part.
L'afirmació de que més hores produeix millor educació no es posa en dubte. I ningú pensa que els infants, en aquesta època, necessiten a les tardes activitats més relaxades, per tal que els matins puguin dedicar-se a tancar un curs que per molts, haurà estat molt intens.
Tot això passa a l'educació infantil i primària. No a la secundària que segueix fent el seu horari flexible, intensiu o extensiu...
Amb la setmana del mes de febrer passa quelcom semblant. En aquesta setmana tenim la dificultat de que els infants desconnectin, ja que en la majoria dels casos –menys els fills del professorat- romadran a l'escola, fent activitats amb monitors que segur que coneixeran i amb els mateixos companys que durant tot el curs.
Parlar de reactivar el turisme d'hivern és encara més desviar l'atenció cap a terrenys molt allunyats dels objectius i les finalitats educatives. Aquest turisme, suposa afavorir el consum i la despesa, en un context en el qual qui podrà gaudir d'aquest període serà una minoria de la població.
Posats a racionalitzar horaris, ¿perquè no s'han canviat totes les festes que tenim al llarg del curs enmig de la setmana, situant-les estratègicament en divendres o dilluns, reformant l'horari laboral de tothom, no solament el dels mestres? D'aquesta manera es garantiria petits períodes de "desconnexió" per part d'alumnat i professorat i, a la vegada, s'afavoriria que en aquests ponts, pares i fills poguessin conviure tranquil·lament. Però això és una utopia ja que ni l'església ni l'estat volen sentir a parlar d'aquests canvis.
Mentrestant ens maregen a tots i s'atreveixen a afirmar, per major glòria dels mitjans de comunicació i de la societat en general, que aquesta mesura afavorirà la qualitat de l'ensenyament.
Què es fa durant el mes de juny a les escoles? Com s'ho organitzen els mestres? Què necessiten els alumnes? Al marge de la calor, més gran o més petita, que pugui fer? Qui es fa aquestes preguntes quan es volen introduir canvis en aels calendaris i horaris?
Joan Domènech
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
