La reflexió sobre el temps és tècnica? És filosòfica?
Segurament en la nostra tradició, la reflexió sobre el temps ha tingut aquestes dues característiques bàsiques. A voltes, aquesta reflexió s'ha limitat a pensar els paràmetres concrets per tal d'organitzar, racionalitzar i/o aprofitar el temps al màxim. En una cultura en què sempre ens manca temps i amb una escola sotmesa a una continuada pressió externa de continguts i aspectes a treballar, aquesta mancança convertida sovint en angoixa, ens porta a una mena de terreny en el qual el manual d'autoajuda sembla la solució però que, finalment, ens porta a un nou atzucac.
La reflexió filosòfica és interessant però no deixa de ser un exercici intel•lectual en el qual podem explicar-nos com hem arribat a la situació actual tan plena de contradiccions. En l'època de la història de la humanitat en la qual les persones sembla que disposen de més temps (l'esperança de vida cada cop és més gran), tenim la sensació de tenir menys temps que mai. Per això estic convençut que el debat sobre el temps no es pot quedar només en els aspectes tècnics ni en els filosòfics. Perquè hi ha un terreny, quotidià, de decisions polítiques i administratives, que condiciona la vida i el futur de l'educació i l'escola, i en el qual es fa necessari intervenir.
Aquest debat arriba contínuament a l'escola: Quantes hores de castellà? Quin calendari lectiu? Quantes hores extra? Quantes hores de permanència? La sisena hora com a antídot del fracàs escolar? Més hores per a les activitats extraescolars, més recursos per a més hores per a més extraescolars?
El més, juntament amb l'abans -que també és una interpretació del temps- són elements de reflexió quotidiana a l'escola.
La lentitud, vista des de la perspectiva de desacceleració, de trobar el temps just, de no condicionar el fet educatiu a la mirada constant del rellotge, esdevé avui un exercici imprescindible per sobreviure i donar un tomb a l'educació i, també, a la vida.
Educació, vida, temps just, lentitud... són conceptes estretament lligats que ens porten a pensar que una altra escola és possible; una altra educació, pensada en altres paràmetres més a prop de les necessitats dels ciutadans del segle XXI.
Esperem que els debats que fem en aquest bloc, algun dia, puguin servir per estendre una nova cultura sobre el temps a l'educació i a la societat.
Joan Domènech.
dilluns, 9 de novembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
10 comentaris:
Totalment d'acord Joan. No sabia res del moviment de l'escola lenta i crec que anem sempre massa pressionats pels programes, per acabar a temps els temes... En les Matemàtiques, aspectes com la Geometria o la Estadística acaben arreconats sempre a l'últim trimestre i es fan de pressa i corrents i molt malament. Amb les noves tecnologies, curiosament, el temps també s'allarga perquè cal treballar molt les pràctiques amb els alumnes, ensenyar a fer servir l'ordinador com a eina d'estudi, etc. Queda un llarg camí per recórrer!
Tot això que intentem promoure no és més que un inici. Dependrà de la resposta i, sobretot, de les experiències i pràctiques que siguem capaços d'intercanviar que, aquest moviment (aquesta manera d'entendre les relacions entre temps i educació) pugui estendre's més. Espero que aquest blog hi pugui contribuir.
Bon dia!
Treballo a una escola de Sant Just i he vist el llibre "Elogi de l'educació lenta" m'ha semblat molt interessant el plantejament de l'educació menys temporitzada, menys a contrarellotge...
Anar tan depressa fa que no pensem...només reproduim el que hem vist.
Em llegiré elteu llibre i seguim en contacte.
Hola, quiero enviarles un saludo, por medio de los boletines de Graó me he enterado de su libro y ahora del blog que han publicado, me da mucho gusto encontrar esta propuesta que vienen planteando. yo vivo en la ciudad de México, y la dinámica de sobrevivencia/convivencia de 20 millones de personas es realmente escalofriante jejej, eso definitivamente ha impactado en la manera en que entendemos los procesos educativos y justo hacía poco pensaba que es necesario hacer una suerte de "alentamiento voluntario" donde uno pueda percibir y percatarse de todo lo que dejamos de lado cotidianamente, que no es poco pues resulta que en ese acelerar nos perdemos a nosotros mismos.
La lógica que ha prevalecido de manera hegemónica en el sistema educativo de mi país ha sido en los últimos años, la de la evaluación y a partir de la misma se han construido "culpables" de los "fracasos del sistema", sin hacer mayor problematización, negando por supuesto que hay una intencionalidad política detrás. Actualmente yo trabajo en un museo público pero estuve colaborando mucho tiempo en centros escolares y ahora estoy a cargo del área de educación por lo que todas estas cuestiones me siguen inquietando y generando puntos de cuestionamiento en mi práctica profesional.
Tengo muchas ganas de leer su libro, así que estaré pendiente a su venta acá en mi país.
Saludos, Karina
Estic molt d'acord amb la idea d'aturar-nos, pendre temps i deixar de córrer com si d'una cursa es tractes ara bé, és del tot necessari que ens ho creiem com a persones i ens ho apliquem sino dificilment ho podrem fer en la nostra tasca a l'escola.
Enhorabona per la idea i molta sort!
Hem rebut un exemplar del llibre a la meva escola. M'agradaria saber, si teniu pensat presentar-lo a Vic?
El tema ens interessa molt!!!
gràcies,
Carme
Espero que llegue pronto el libro a México. Y me encantará conocer tus impresiones. Aunque una realidad lejana, supongo que los problemas son muy parecidos.
M'agradaria molt poder presentar-lo a Vic. Depén de que algú organitzi algun acte. Grup de Mestres d'Osona?
Hola Joan, ja he comanat el teu llibre, sòc mestra de 0 a 3, i crec molt amb la teva filosofia, no deixam crèixer els infants al seu ritme, els sobressaturam, no ens adonam de què aquestes edats el mes important es l'inteligència emocional,fer de l'escola una llar, on els infants es trobin a gust i segurs, i sobretot aprendre escoltar-los a ells i a les seves families, estic convençuda que m'encantarà el teu llibre, estic fent un seminari, i es un deure que tenim per Nadal, llegir-lo, enhorabona!
Bona tarda!
Veig que fa molt temps d'aquest post, a veure si tinc sort i encara el veieu ;)
Em dic Neus, sóc llicenciada en filosofia i ara estic treballant en un centre obert a la vegada que estudio educació social. Vaig saber de tu i el teu llibre al passat fòrum de la FEDAIA, em va cridar moltíssim l'atenció! De fet, ja fa temps que li dono voltes a la relació entre temps i l'educació (com estan repartides les assignatures, les hores lectives, però també sobre quina noció de temps està basat el sistema educatiu). En l'assignatura Història de l'Educació Social, em donen l'oportunitat de treballar un tema que em motivi i em ve molt de gust aprofundir en aquesta relació. Encara tinc pendent llegir el teu llibre, sóc sincera, però em podries recomanar algun article o llibre per seguir reflexionant, descobrint, entenent...
Perdona la indiscreció!
Moltíssimes gràcies!
Neus.
Publica un comentari a l'entrada